dilluns, 29 de novembre de 2010

Gaspar Llamazares visita Gavà



El diputat d’Esquerra Unida al Congrés, Gaspar Llamazares visita Gavà acompanyat de amics i amigues d’altres localitats del Baix Llobregat.

La trobada es va fer el 23 de novembre a les 18h a la plaça de l’Ajuntament de Gavà, on Llamazares es va reunir amb la portaveu del grup municipal ICV-EUiA Emma Blanco i el senador Joan Josep Nuet, a més, d’una trentena de persones d’Esplugues, Sant Joan Despí, Cornellà, Castelldefels i altres poblacions del Baix Llobregat.

Tota la comitiva, juntament amb els gavanencs i gavanenques representants del món veïnal, sindical i associatiu, va realitzar un recorregut a peu per la ciutat de Gavà, baixant per la zona peatonal fins al mercat municipal, i després fins al Casal Sant Jordi, on Llamazares i Blanco van oferir una roda de premsa conjunta.

Llamazares es va referir a les eleccions catalanes com “el moment de fer un canvi cap a l’esquerra”, i va explicar que “Mas representa la regressió cap a polítiques antigues, conservadores, recolzades per la dreta del partit popular”, i que “l’alternativa, és un govern d’esquerres amb polítiques socials”, mantenint sempre la premissa que “la qüestió és si d’aquesta crisi se surt amb la política d’uns quants, o amb la política de la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes amb garanties socials”. És per aquests motius, que va assenyalar que “s’ha de recuperar la política industrial, de sostenibilitat, i les polítiques socials” per tal de seguir generant llocs de treball i garantir els drets i deures de tots els ciutadans i ciutadanes

Llamazares també va parlar sobre l’estat de l’empresa Roca, dient “que calen solucions d’esquerres per sortir de la crisi on tots els ciutadans i ciutadanes tinguin els mateixos drets”.

Llamazares va atendre personalment a membres integrants de l’associació ACAPS de Gavà (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí) per parlar sobre l’actualitat generada pels últims fets que han ocorregut al Sàhara Occidental, així com a la presidenta de l’Associació de Veïns de Gavamar, la qual va traslladar el malestar de la comunitat provocat per les noves obres de l’aeroport. A més, va recolzar la candidatura d’ICV-EUiA a la Presidència de la Generalitat de Catalunya com a millor opció per al proper 28 de novembre per tal de consolidar una sortida d’esquerres a la crisi.

dijous, 25 de novembre de 2010

Divendres 12 de novembre va tenir lloc una Reunió de delegats de CCOO de la Construcció i Fusta del Baix Lllobregat al Centre Cívic Sant Ildefons de C


L'acte va ser presentat per Jesús C. Román, Secretari General de CCOO de la Construcció del Baix Llobregat.

En primer lloc va intervenir en Toni Mora, Secretari General de CCOO del Baix Llobregat, que va explicar la prioritat del Sindicat en quant la defensa de les condicions de vida i de feina dels treballadors/es, així com la no indiferència en quant la política.

En Miguel Peláez va exposar la necessitat de que la política entri als centres de treball, així com que cada delegat/a treballi per a què la coalició ICV-EUiA sigui la més votada entre els treballadors/es.

Finalment, la Mercè Civit va explicar com el Govern d'Entesa ha millorat les polítiques socials, mediambientals i de feina , minimitzant l'impacte de les mesures del Govern central.

A continuació es va obrir un torn de paraules, amb preguntes del/les assistents.

Jordi Miralles ha repartit material de campanya a Esplugues


El coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa i diputat al Parlament de Catalunya ha repartit aquest matí material de campanya i conversat amb la gent del barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat, acompanyat de la coordinadora local Lola Castro i d'altres persones de l’assemblea de base.

dilluns, 8 de novembre de 2010

EUiA participa a l’acte d’homenatge al sindicalista de CCOO, Simon Rosado

Una delegació d’EUiA encapçalada pel coordinador general de la formació, Jordi Miralles, la portaveu i diputada, Mercè Civit, el senador Joan Josep Nuet, i la responsable de Món del Treball a EuiA, Núria Lozano, van participar ahir a l’acte d’homenatge que CCOO va fer a Barcelona a l’històric dirigent del sindicat Simon Rosado, mort el passat mes d’octubre. A l’emotiu acte va quedar palès el gran compromís sindical i polític del lluitador.

ICV-EUiA presenta la seva campanya electoral que porta per lema “Verd esperança, solucions d’esquerres"

Jordi Miralles destaca que el binomi esperança i il•lusió “és la millor base per mobilitzar l’electorat d’esquerres i ecologista”


El coordinador general d’EUiA i candidat d’ICV-EUiA a les pròximes eleccions, Jordi Miralles, i el cap de llista de la coalició, Joan Herrera, acompanyats per la directora i el director de campanya, Sònia Garcia i Marc Rius, han presentat avui la campanya d’ICV-EUiA per les eleccions catalanes.

Miralles ha apuntat que la campanya es basa en tres eixos: explicar allò que ha canviat a Catalunya en els darrers set anys per la gestió del Govern de Catalunya, mostrar que cal una sortida d’esquerres a la crisi i plantejar el que podria suposar la involució d’una majoria conservadora a Catalunya, encapçalada per Mas. Miralles ha acusat CiU de ser el “representant dels lobbies que volen fer negoci amb la salut, l’educació i amb les pensions”.

El candidat ha apuntat que “el lema ´Verd esperança, solucions d’esquerres´ és la síntesi d’una il•lusió per donar respostes als problemes que té avui Catalunya”. Miralles ha fet referència a les altes xifres de persones que cobren menys de mil euros, de famílies que reben l’ajut dels 426 com a únic ingrés, de joves ben formats sense feina, i de persones que cobren pensions molt baixos o en el llindar de l’exclusió. “Totes aquestes persones necessiten esperança i solució que és el que representa la ICV-EUiA”, ha afirmat. “La coalició porta il•lusió, esperança, garanties i solucions des d’un programa creïble i possible amb mesures pensades per les persones del territori i per l’autogovern” ha afegit .

El dirigent d’esquerres també ha sostingut que “el binomi d’esperança i solucions és la millor base per mobilitzar l’electorat d’esquerres i ecologista, el qual, segons Miralles, “és majoritari a Catalunya”. “S’ha demostrat que quan s’ha cridat a la gent a mobilitzar-se i a participar per respondre a temes més propers, aquesta ha estat a l’alçada; en defensa dels serveis públics, quan governava la dreta, en favor de la pau, en contra del Pla hidrològic Nacional, i el 29-S, per la vaga general.” Finalment, Miralles ha manifestat que la campanya pot ser exitosa i que es pot aconseguir una Catalunya més d’esquerres i més ecologista si la gent d’esquerres no es queda a casa i pot ser de nou majoria.

dijous, 7 d’octubre de 2010

10ª Festa d'EUiA



El passat dissabte 2 d'octubre un grup d’afiliats i afiliades, amics i amigues de l'assemblea local d'EUiA d’Esplugues, va participar en la 10ª Festa d'EUiA celebrada un any més a la INEFC de Montjuic.


Durant tot el dia van haver-hi activitats diverses, com la 3ª edició de la "Caminada Lluís Companys" i la "Cursa Lluís Companys", amb la participació de 400 persones, el campionat d'escacs, xerrades, el mercat solidari ...

I a la nit, el sopar amb tots/es els amics i amigues d'EUiA .


Al finalitzar el sopar es van entregar els Premis l’Alternativa, que aquest any han estat pels Sindicats, la Plataforma contra la Impunitat, i Die Linke, organització alemanya germana dins el Partit de l’Esquerra Europea.

dissabte, 2 d’octubre de 2010

FESTA D'EUIA 2010. T'HI ESPEREM !


EUiA d'Esplugues celebra que la vaga hagi estat un èxit

Divendres, 1 d’octubre de 2010

EUiA d'Esplugues celebra i es felicita per l'èxit de la jornada de Vaga General a la comarca del Baix Llobregat, a Catalunya i a Espanya, i mostra el seu reconeixement a totes les persones que hi han contribuït, especialment als militants d’EUiA i de CC.OO que des de la nit del dia 28 setembre han fet tasques de piquets i han participat a les mobilitzacions convocades pels sindicats.

Donats els resultats de la jornada de la vaga , EUiA espera i reclama al govern Zapatero una rectificació en les seves polítiques contràries als drets dels treballadors i de les treballadores.

diumenge, 26 de setembre de 2010

Suport a la Vaga General del 29-S



Esquerra Unida i Alternativa d’Esplugues ha realitzat avui una activitat de suport a la Vaga General del 29-S

Un nombròs grup d’afilitas d’EUiA d’Esplugues han repartit el material de suport a la Vaga General a la gent que visitava el Mercat Medieval de la localitat, amb motiu de la Festa Major d’Esplugues.

Durant tot el matí hem recorregut l’itinerari de la Festa, i també hem parlat amb representants de les associacions de veïns i d’altres grups d’entitats del poble.

dimecres, 15 de setembre de 2010


Una delegación de EUiA de Esplugues, con la coordinadora local Lola Castro, participó en el acto institucional que cada año se celebra en la localidad con motivo de la Diada Nacional de Catalunya del 11 de septiembre

dimecres, 8 de setembre de 2010

Motivos para la Huelga General


Vicenç Navarro
Público

Es importante que se entienda y se conozca qué ha estado ocurriendo en la Unión Europea durante estos últimos años (y no me refiero sólo a lo que ha pasado desde el inicio de la crisis en 2007). La participación de las rentas del trabajo como porcentaje de la renta nacional en el promedio de los países de la UE-15 ha ido descendiendo desde principios del establecimiento de la Unión hasta hoy, bajando del 69% al 56%. Este descenso ha sido mucho más acentuado en la zona euro, y todavía mayor en España. Ello ha ido acompañado de un aumento del desempleo en el promedio de la UE-15 (interrumpido provisionalmente en España por la burbuja inmobiliaria hasta que estalló) y de un deterioro de las condiciones de trabajo. El porcentaje de trabajadores que declara trabajar en condiciones estresantes en el promedio de la UE-15 ha pasado del 32% de la población empleada a un 54% en 2008. En España ha sido incluso mayor. Una consecuencia de ello es que las enfermedades laborales por estrés han aumentado.
Por si esto no fuera suficiente, la protección social se ha ido deteriorando. La tasa de crecimiento del gasto público social (que cubre los gastos públicos en las transferencias y servicios del Estado del bienestar) ha ido descendiendo en el promedio de la UE-15 desde principios de la década de los noventa (habiéndose interrumpido este descenso entre 2004 y 2008 en España durante la alianza –informal– del PSOE con IU-ICV, ERC y BNG). Ha vuelto a descender a partir de entonces, y España ha permanecido en la cola de la Europa social, siendo el país de la UE-15 con el gasto público social por habitante más bajo. Además de este descenso hemos visto una disminución de los derechos laborales en la mayoría de los países de la UE-15.
Mientras la clase trabajadora y grandes sectores de las clases medias veían disminuir su capacidad adquisitiva (la mayor causa del enorme endeudamiento de las familias), hemos visto un enorme incremento de los beneficios empresariales. Estos aumentaron un 38% en la media de la UE-15 y un 42,3% en la zona euro durante el periodo 1999-2008, mientras que los costes laborales aumentaron sólo un 17%. En España, este contraste entre la austeridad impuesta a las clases populares y la bonanza y exuberancia de los beneficios empresariales fue incluso más acentuado. Durante el mismo periodo, las mayores empresas españolas vieron aumentar sus beneficios netos un 73% (casi el doble de la media de la UE-15), mientras que los costes laborales aumentaron durante el mismo periodo un 3,7% (casi cinco veces menos que en la UE-15). Dentro de estas empresas, las que alcanzaron elevadísimos niveles de beneficios fueron las financieras, que basaron su riqueza en el enorme endeudamiento de las familias europeas y españolas y en actividades altamente especulativas, incluyendo las inversiones inmobiliarias, que se convirtieron en el motor del crecimiento económico en varios países, incluyendo España. La banca española, bajo la pésima supervisión del Banco de España, tiene una enorme responsabilidad en el desarrollo del complejo bancario-inmobiliario-constructor y su burbuja, que al explotar ha creado el enorme problema económico, además de dificultar enormemente la accesibilidad al crédito por parte de la ciudadanía y de la mediana y pequeña empresa. Es una enorme incoherencia (para ponerlo de una manera amable) que el gobernador del Banco de España, Francisco Fernández Ordóñez, que junto con anteriores gobernadores es el responsable de una de las mayores causas de la crisis en España, esté ahora liderando el movimiento neoliberal, y responsabilice a los sindicatos por el elevado desempleo causado, según él, por una supuesta rigidez de los mercados laborales.
A nivel europeo, los hechos presentados en los párrafos anteriores se deben, no a los mercados financieros, sino al desarrollo de las políticas neoliberales, promovidas por las mayores instituciones de la UE, y muy en especial por el Banco Central Europeo, la Comisión Europea y el Consejo Europeo, controlado este último por las derechas (cristiano-demócratas y liberales). Estas instituciones han estado imbuidas del pensamiento neoliberal, al cual se han adaptado gran parte de los partidos socialdemócratas gobernantes que han abandonado elementos claves de la tradición socialdemócrata para convertirse en partidos socioliberales. Estas políticas han consistido en la desregulación de los mercados laborales, la reducción de la protección social, la reducción de los impuestos, el aumento de su regresividad (responsable, en parte, de que las desigualdades sociales en la UE-15 hayan alcanzado el mayor nivel conocido en los últimos 20 años), las privatizaciones de los servicios del Estado del bienestar, y la reducción de los beneficios laborales y sociales. La reducción de impuestos, por cierto, determinó el crecimiento de la deuda pública en todos estos países. Todas estas políticas han respondido al enorme poder de clase, es decir, del capital (mundo empresarial y financiero y rentas superiores), que está aprovechando ahora la crisis creada por ellos para conseguir lo que ha estado deseando todos los años: debilitar todavía más al mundo del trabajo al cual pertenecen las clases populares. De ahí que sea fundamental que exista una protesta masiva el día 29 de septiembre, a nivel europeo y a nivel español, para iniciar un proceso de reversión de tales políticas, no tanto por un cambio político en el que ganen las derechas (PP en España y CiU en Catalunya) que empeoraría todavía más la situación, sino por un cambio muy sustancial en las izquierdas, y muy en especial de las gobernantes, que no ocurrirá a no ser que haya una protesta generalizada en contra de aquellas políticas. Así ocurrió, por cierto, en las últimas huelgas generales, y así debiera ocurrir ahora.

Vicenç Navarro es catedrático de Políticas Públicas de la Universidad Pompeu Fabra y profesor de Public Policy en The Johns Hopkins University.
Fuente: http://blogs.publico.es/dominiopublico/

dimarts, 20 de juliol de 2010

Miralles diu que "ni Geli ni Castells ens representen amb la seva proposta de copagament sanitari"

El coordinador general d'EUiA i diputat també ha cridat els federalistes a “sortir de l’armari”, aplegar-se i passar a l'acció

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha carregat avui en roda de premsa contra la proposta de copagament sanitari que defensen la consellera de Salut, Marina Geli, i el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, segons un article publicat a ‘El Periódico’ de Catalunya. “Si aquest és el plantejament del conseller i la consellera, en aquesta matèria no ens representen”, ha sentenciat Miralles, qui ha recordat que aquesta “no és la posició del Govern” i ha advertit que de tirar endavant aquesta mesura “ens tindran en contra a Catalunya i Epanya”, en referència als grups parlamentaris d’ICV-EUiA i IU.


Miralles ha qualificat el copagament sanitari d’“erroni i injust” i ha anunciat que si a la trobada de comunitats autònomes -prevista per aquest dimecres- s’intenta col.lar aquest “nou impost sobre la malaltia”, a la coalició roig i verda “ens trobaran mobilitzats al carrer, en defensa de l’equitat i la salut pública”.

Defensa al Congrés de la resolució del Parlament sobre l’Estatut i aposta pel federalisme

D’altra banda, el dirigent d’EUiA i diputat, ha dit que a la seva formació estan satisfets amb el resultat del debat que es va produir al ple extraordinari del Parlament, divendres passat, i amb la resolució unitària que es va aprovar. Així, ha explicat que el grup d’ICV-EUiA-IU té la voluntat de sumar demà al Congrés dels Diputats, però en el cas que no sigui possible presentar una única resolució que defensi la totalitat de l’Estatut, els roig i verds votaran les d’altres grups que vagin en aquesta línia, a més de presentar la pròpia.

Miralles ha fet un incís per explicar que la seva formació vol contribuir a que l’opció federalista “surti de l’armari” i a que aquells que defensen aquest model d’estat “no continuem dispersos”, doncs el dirigent d’EUiA creu que “estem malacostumats a veure només el nacionalisme conservador català, el nacionalisme espanyol i l’independentisme”, mentre els federalistes “o estan desapareguts o ens tenen silenciats”. Així, ha proposat “passar a l’acció” i defensar el federalisme en els terrenys polític, social, sindical, mediàtic i universitari. Així mateix, ha recordat que “EUiA sempre hem defensat el dret d’autodeterminació, que vol dir que el poble decideixi, com ha fet el poble català amb l’Estatut i per això volem que es compleixi”.

Missatge per a ZP

Seguint amb el tema de la sentència del TC sobre l’Estatut i en concret pel que fa a la trobada prevista per dimecres entre el president Montilla i el president Zapatero, el coordinador general d’EUiA ha instat el president espanyol a “moure peça” davant la “seriosa situació política i institucional” en què ens trobem i de la qual ha responsabilitzat el PP –“el cos teòric”- i el TC –“el braç executor”-, i també al PSOE per la seva “passivitat”. En aquest sentit, Miralles vol que Zapatero ”garanteixi el que va pactar amb el poble i les institucions de Catalunya”, és a dir, la totalitat de l’Estatut, posant tots els instruments polítics i jurídics que calguin, “per a refer el pacte, modificar la legislació... o que es plantegi a mig termini la reforma de la Constitució” doncs “l’estat de les autonomies ha arribat al seu límit” i el model de l’Espanya d’avui ha de basar-se en la seva “plurinacionalitat”.

La nova pàgina web d’EUiA, “un piquet al servei de la vaga general, de l’Estatut i d’una nova majoria d’esquerres”

Miralles també ha aprofitat la roda de premsa d’avui per a presentar la nova pàgina web de la formació, “un web 2.0 que permet la connexió amb les xarxes socials Facebook, Twiter, Flickr, Youtube... amb una estructura dinàmica adaptada a l’actualitat i que integra canals RSS que permeten la difusió automàtica dels continguts del web a la xarxa”, ha explicat el coordinador general d’EUiA, qui ha afegit que aquesta eina té la voluntat de ser “un piquet al servei de la vaga general, de l’Estatut i d’una nova majoria d’esquerres”.

dilluns, 5 de juliol de 2010

Miralles diu que drets socials i nacionals "són part de la mateixa lluita" i que així s´ha d´expressar a la manifestació unitària del 10 de juliol en


El coordinador general d´EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha intervingut aquesta tarda a la Festa d´Avant, la festa anual del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), que enguany s´ha celebrat al parc dels Drets Humans a la barcelonina Zona Franca. Miralles ha encetat el seu discurs situant que si l´any 36 la contradicció era república o feixisme, la contradicció actual en un context de crisi estructural és “democràcia o mercats”. Així, el dirigent d´EUiA ha situat que la pressió dels mercats, “que mai passen per les urnes i sempre coincideixen amb la dreta política, és a dir amb el PP”, s´ha expressat en el decret de la reforma laboral impulsada pel PSOE, perquè com ha recordat Miralles, “de vegades la socialdemocràcia, es plega a aquestes pressions”, tot i que la conseqüència sigui que la crisi castigui de nou els treballadors i la retallada de despesa afecti salaris, prestacions socials i pensions, i no passi per “incrementar impostos per a que pagui més qui més té”, ha senyalat.

Miralles ha lligat la “profunda” crisi econòmica, “que pot fer saltar pels aires l´estat de benestar”, amb la crisi “política i democràtica” -que s´expressa en els casos de corrupció, en la suspensió del jutge Garzón franquisme i en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut-, i ha advertit que “les dretes s´uneixen, van juntes, es reparteixen els papers, aprofitant el franquisme social que avença als pobles d´Espanya” i que alimenta el PP. L´exemple més recent: les declaracions de la seva secretària general, María Dolores de Cospedal, titllant de “feixista” el president de la Generalitat, José Montilla, per no acceptar la sentència del TC sobre l´Estatut. Miralles ha recordat que això és el que feia Benito Mussolini, el pare del ´faccio´, als anys 30: acusar l´esquerra i erigir-se en defensor dels treballadors, en referència a l´altra perla que va deixar anar fa uns dies Cospedal, disfressant el seu partit de representant de la classe treballadora.

El coordinador general d´EUiA també ha insistit que davant “l´atac als drets nacionals” de Catalunya que representa la retallada de l´Estatut cal una resposta unitària, contundent i compromesa, perquè “l´Estatut no és una cosa només dels nacionalistes i del Parlament de Catalunya”. En aquest sentit, ha reivindicat les arrels del PSUC, que a la transició va defensar de manera indissoluble els drets socials i nacionals: “són part de la mateixa lluita i així s´ha d´expressar a la manifestació unitària del 10 de juliol”, ha clamat Miralles, que ha apostat per eixamplar al màxim les aliances per defensar les llibertats democràtiques, encara que això signifiqui que el dia de la mobilització convocada per Òmnium Cultural “marxarem tots junts, també amb sectors de la burgesia”, tot i que ha deixat clar que “el 29 de setembre ja els hi farem front amb la vaga general”.

Abans de donar pas al secretari general del PCC i senador d´EUiA, Joan Josep Nuet, el coordinador de la formació d´esquerres ha fet una crida a la militància comunista a contribuir a fons en la pròxima campanya electoral catalana: “Els comunistes, la gent d´EUiA i de la coalició hem d´activar més la nostra base social, si no qui administrarà la sortida de la crisi?”, s´ha preguntat Miralles. Així que ha animat a la concurrència a comprometre´s, a no resignar-se, i a “carregar pil.les per la batalla de la tardor”, a fi de què “la coalició ICV-EUiA sigui més forta, frenem a la dreta i assolim una nova majoria d´esquerres”.

I Asamblea de Refundación de la Izquierda "Creamos Alternativas, Construimos Movimiento, Refundamos LA IZQUIERDA" 26 de junio 2010. Fuenlabrada, Madri


Izquierda Unida ha puesto en marcha un proceso de refundación de la izquierda social y política, un proceso de convergencia que pretende construir un bloque alternativo al neoliberalismo. Ante la situación política, económica y social existente, se hace aún más necesaria una amplia convergencia de organizaciones, personas y fuerzas de izquierdas para dar respuesta a los ataques que sufre la mayoría social y la clase trabajadora, desde las instituciones internacionales, la derecha política y económica y desde el Gobierno.

Dentro de este proceso se encuentra la I Asamblea de Refundación de la izquierda política y social, cuyo principal objetivo es empezar a elaborar un programa estratégico de izquierdas. Pretendemos iniciar un debate político en el que participen activistas sociales y políticos que se han ido vinculando durante estos meses al proceso a través de los Foros, representantes de organizaciones sociales y sindicales y militantes de Izquierda Unida.
50 personas de EUiA hemos participado en esta Asamblea de Refundación , cuatro de ellas de nuestra Comarca de Baix Llobregat, y dos de Esplugues.
Asimismo participamos en la manifestación convocada por IU el domingo 27 de junio en contra de las medidas de recorte del Gobierno Zapatero y por una salida social a la crisis.

diumenge, 20 de juny de 2010

José Saramago: La ética se queda a oscuras.


El viernes 18 de junio nos sorprendía la noticia de la muerte de José Saramago.
Sentí que nos habíamos quedado sin una persona referente de los valores éticos y morales que tanta faltan nos hacen en estos tiempos convulsos, en los que el capitalismo impone sus reglas más despiadadas.
Quiero testimoniar humildemente mi profunda admiración a su persona, a su obra y a su compromiso político y social.
Su dimensión intelectual, artística y humana lo situan de pleno como una figura mayor de nuestra Historia.
Escritor comprometido hasta el final:
“ No he tenido que renunciar al comunismo para llegar al Nobel”, declaró tras recibir el premio en 1998.
“El hombre más sabio que he conocido en toda mi vida no sabía leer ni escribir”. Así arrancaba el discurso que pronunció al recibir el Nobel.
Toda una loa a los humildes.
Ha muerto la indignación activa, la conciencia en alerta, y todo un icono de la conciencia social.
Será duro saber que no está cuando precisemos de su voz alentadora en las mil batallas pendientes contra un sistema feroz.
Pero sé que una voz en nuestras conciencias, nos recordará que sigue con nosotros el ejemplo de ese hombre llamado José Saramago.

dimarts, 15 de juny de 2010

Fòrum sobre Drets Socials 12 de juny de 2010, Cotxeres de Sants. Taller Salut i consum.



Ponència de Lola Castro

En primer lloc, tres definicions bàsiques

· Salut com el benestar físic, psíquic i social de la persona.

· El Dret a la protecció de la salut, com un dret fonamental de la ciutadania reconegut a la Constitució i que obliga als poders públics.

· El Sistema públic de salut com un pilar de l’Estat del Benestar, al costat del sistema de pensions, l’ensenyament públic i el sistema Dependència.

A Catalunya tenim un sistema de salut ben valorat per la ciutadania, de qualitat, amb una forta implicació dels seus professionals, eficient si tenim en compte l’ inversió pressupostària en relació al PIB:

· Catalunya, 4,3 %

· Espanya, 5,7 %

· UE-15, 6,7 %

La financiació del sistema ha de ser pública, basada en una fiscalitat progressiva i via pressupostos.

El sistema és sostenible, però es fa necessari:

· Més inversió, incrementada els darrers anys substancialment pels Governs d’Esquerres.

· Racionalització de la despesa.

· Oposició a qualsevol fórmula de co-pagament, per la seva ineficàcia demostrada. Front l’argument d’una excessiva utilització per part de la ciutadania dels recursos sanitaris, l’efecte dissuasori només afectaría als més febles.

· Superar les pressions dels grups corporatius i comercials.

· Destinar molts més recursos a l’Atenció Primària de salut. A l’actualitat es produeix un fort desequilibri front l’inversió hospitalària, inversament proporcional a la frequentació de la ciutadania.

· Simplificació progressiva i planificada de l’estructura de comandament de l’ICS i de la resta d’organismes sanitaris, a partir d’un nivel mig-alt.

Ens preocupa l’involució actual del sistema sanitari, les amenaces que poden trencar l’equitat, l’eficiència i la solidaritat del sistema, i que tenen com a consequència

· La dualització del sistema sanitari, configurant una xarxa de sanitat privada per la población amb rendes superiors i un sistema públic de salut pels pobres.

· L’introducció de criteris mercantils i de fòrmules de co-pagament, per reduir i afablir el sistema públic.

Front aqueste amenaces, hem d’apostar per la cohesió i la vertebració del sistema sanitari públic, evitant l’incentivació fiscal dels sistemes de provisió privada i les externalitzacions.

En aquest sentit, dins d’una visió federal de l’Estat i per contribuir a la constitució del Sistema Nacional de Salut, hauríem d’integrar en el sistema públic els subsistemes privilegiats que són MUFACE, ISGFAS i MUGEJU , així com procedir al control de les mútues.

És imprescindible l’implementació de mecanismes de coordinació i comunicació entre nivells assistencials: atenció primària, atenció especialitzada, atenció socio-sanitària, salut mental.

És necessari reorientar l’atenció , potenciant la salut pública, l’atenció primària i l’atenció integral de les persones.

Extensió i potenciació dels equips d’atenció domiciliària i de suport als pacients pal.liatius, crònics i geriàtrics. Treballar per a tenir una llei de cures pal.liatives que contempli el dret a morir dignament.

Atenció a la Depèndencia sense co-pagaments. Establir un protocol de coordinació entre la xarxa de serveis socials i el sistema públic de salut.

Hem de lluitar contra la medicamentalització del sistema sanitari.

Sobre la participació:

· Potenciar la participació real, no només formal, de la ciutadania en la planificació, l’aplicació i el control dels serveis de salut. Implementació dels consells de salut en tots els nivells assistencials.

· Participació dels treballadors/es de la salut en els procesos de canvi i/o millora.

Per finalitzar, en el nou escenari després de les mesures de contenció de la despesa per la reducció del dèficit públic:

Fer el seguiment de l’Acord de Govern sobre la desaparició d’algunes entitats dels sector públic. Algunes s’integraran a l’ICS, per la qual cosa és necessari modificar la Llei de l’ICS. Manteniment dels drets laborals dels treballadors i treballadores d’aquestes entitats.

dijous, 3 de juny de 2010

Resolució aprovada pel Consell Nacional extraordinari d´EUiA de 28 de maig de 2010


1. El Consell Nacional d’EUiA ratifica la seva posició contra el Reial Decret aprovat al Congrés dels Diputats que és injust, inacceptable i ineficaç per la recuperació econòmica.

2. El Consell Nacional d’EUiA està d’acord amb les propostes fetes per la coalició ICV-EUiA d’incrementar els ingressos via la fiscalitat perquè pagui més qui més té, i que es portaran al Parlament de Catalunya.


3. El Consell Nacional rebutja les retallades de sous als empleats públics. Constatem que aquesta mesura a Catalunya ve imposada pel Reial Decret aprovat pel PSOE amb la complicitat de CiU. El Reial Decret obliga els poders públics.
Defensem que el govern de Catalunya hauria de reunir-se amb els sindicats.

4. EUiA continuarà mobilitzant-se contra el Reial Decret i les seves conseqüències.

5. El Consell Nacional d’EUiA continuarà treballant per una majoria més d’esquerres a les properes eleccions catalanes on ICV-EUiA sigui més determinant.

La Fundació l´Alternativa reflexiona amb Miralles i Coscubiela sobre les causes de la crisi i les propostes d´esquerres per a fer-hi front



La Fundació l´Alternativa va omplir ahir al vespre la sala La Cuina de l´espai Francesca Bonnemaison amb motiu de l´acte públic ´Propostes d´esquerres per a fer front a la crisi. Les ensenyances ignorades de la crisi´. Presentat per la responsable de Món del Treball d´EUiA i sindicalista, Núria Lozano, va comptar amb les intervencions de Joan Coscubiela, advocat, ex secretari general de la CONC i actual president de la fundació Cipriano García d´aquest sindicat, i de Jordi Miralles, coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya.

La ponència de Coscubiela tenia per objectiu aprofundir en l´anàlisi de la crisi per a poder donar respostes. Segons l´ex dirigent sindical, la crisi és de model de globalització i sobretot política -de valors, de paradigma social i econòmica- amb un detonant financer. Hi ha hagut durant uns anys una generació ràpida de riquesa i una distribució molt desigual de la mateixa. Per les rendes desiguals, països com el nostre han hagut d´optar per l´endeutament (un 10% del PIB en endeutament exterior) i l´externalització de riscos. I la situació actual pot comportar proteccionisme, corporativisme i xenofòbia.

Segons Coscubiela, existeix malestar social davant la crisi, però no hi ha conflicte organitzat, i aquest és el gran repte de les organitzacions socials. “Fins que no apareguin propostes ideològiques alternatives, estem acorralats”, va afirmar. En aquest sentit, va instar l´esquerra a combinar, a curt i llarg termini, idees fortes i configuració de xarxa social, a recuperar la solidaritat i l´equilibri entre individualitat i col.lectivitat. I també a construir una alternativa en l´espai global, més enllà del local i, en conseqüència, a “redissenyar l´estratègia europea”.

Per acabar, l´actual president de la fundació Cipriano García de la CONC, va advertir que l´actual crisi política pot tenir conseqüències socials greus a mig termini i que “està en les nostres mans com es produeixi la sortida” de la mateixa, amb més o menys “nivells de justícia”.

L’acte el va tancar el coordinnador general d´EUi i diputat, Jordi Miralles, qui va posar èmfasi en què el model social europeu està saltant pels aires amb la desregulació de drets i que ens trobem davant la dicotomia “o mercats o persones, o especulació o democràcia”. Davant d´aquest panorama, Miralles va cridar a cercar respostes conjuntes i trobar espais comuns: “és moment d´unitat de l´esquerra social i política”, va assegurar. I va apel.lar a la responsabilitat tant de l´esquerra política com del moviment sindical: “Que la independència no es transformi en indiferència”, va demanar el dirigent d´EUiA, qui va acabar advocar per posar l´economia al servei de les persones i a treballar per aconseguir una majoria més a l´esquerra a Catalunya a les pròximes eleccions catalanes, perquè “a la política es troba la solució”.

dilluns, 10 de maig de 2010

Fira d'Entitats d'Esplugues


EUiA ha participat en la Fira d'Entitats d'Esplugues, amb un estand amb material explicatiu de les nostres propostes i molta participació de la nostra gent.,
Hem aprofitat per fer extensió de la nostra política, per demanar el tercer centre d'atenció primària i per consolidar la nostra relació amb la resta d'entitats de la localitat.

Per una economia al Servei de les persones Ocupació de qualitat, amb drets i més protecció social


La crisi econòmica que vivim al nostre país no és només el resultat de la situació internacional, l’especulació financera i el preu del petroli. Les polítiques dels governs del PSOE i del PP, amb la inestimable col•laboració de CiU, ens han portat a un model econòmic, laboral i social injust, minat per un desigual repartiment de la riquesa, el treball precari, baixos salaris i pensions, un estat del benestar dels més dèbils d’Europa i un model social i fiscal injustos.
Una línia que es pretén aprofundir amb una reforma del sistema públic de pensions, que castigui encara més les classes treballadores del nostre país, i una reforma laboral que només serveix per a aprofundir la precarietat existent a casa nostra.
I a això cal afegir l’imparable increment de l’atur. A l’Estat espanyol el nombre d’aturats supera els 4 milions de persones (més de 600.000 a Catalunya) , mentre a 1 milió de llars tots els seus membres estan a l’atur, en molts casos sense cap ingrés.
Per a EUiA, bona part de les mesures de xoc anunciades pel Govern espanyol serveixen per premiar els banquers i empresaris culpables de la crisi, mentre cada dia els treballadors i treballadores d’aquest país no poden arribar a final de mes (a Catalunya 1.425.000 persones cobren menys de 1.000€ al mes), pateixen acomiadaments, expedients de regulació o deslocalitzacions injustificades, o veuen com els fan fora de casa seva per no poder pagar la hipoteca o el lloguer, fets que situen el 19% de la població catalana en risc d’exclusió social.
Després d’anys d’especulació i enriquiment d’uns quants, la crisi l’estan pagant els de sempre: la gent treballadora, mentre que la dreta del PP i CiU culpabilitzen els nouvinguts de la situació.
Gent treballadora que veu com, alhora, es retallen els seus drets de ciutadania, i es castiga la democràcia utilitzant un servei públic, la justícia, amb intencions polítiques gens imparcials:
• El Tribunal Suprem processa el jutge Garzón (instructor del ‘cas Gürtel’ sobre corrupció de membres del PP) per la
investigació dels crims del franquisme.
• I el Tribunal Constitucional, que fa anys que s’hauria d’haver renovat, intenta imposar la seva interpretació
ideològica de l’Estatut per sobre de la decisió democràtica del poble català.
Què proposem EUiA?
1.- Salari i pensions mínims de 1000€ i un sistema just i públic de pensions.
2.- Treball estable, segur i saludable.
3.- Més diners per a la protecció a les persones aturades.
4.- Reforma fiscal justa, per que pagui més qui més te.
5.- Més diners per a serveis públics i polítiques socials.
6.- Avançar cap a una banca pública, ara convertir els avals lliurats als bancs en participació pública en accions.
7.- Suport al sector industrial i a les petites i mitjanes empreses.
8.- Crear un parc d’habitatges públics de lloguer social i augment de la cobertura al lloguer.
9.- Revisió del pacte d’estabilitat de la Unió Europea, superant el dèficit zero, que en aquests moments amenaça la cohesió social a molts països de la Unió.
10.- Igualtat d’oportunitats, drets i deures de ciutadania de totes les persones immigrades.
En definitiva, un nou model productiu, sostenible econòmica, social i mediambientalment, que aposti per una economia verda, que creï ocupació estable, de qualitat i amb més drets.
Per a continuar aprofundint a una manera diferent de fer política, més amoïnada pel benestar dels ciutadans, per un autèntic estat social, i un nou model productiu a Catalunya, cal donar continuïtat al Govern d’esquerres a Catalunya. Un Govern que ha augmentat un 100% la despesa social, des del 2003 al 2010, situant Catalunya en nivells europeus. Tot i la supressió de batxillerats, una decisió equivocada.
Per totes aquestes raons i més, perquè ens sobren les raons per a unir–nos la gent treballadora, cal seguir denunciant, mobilitzant i organitzant alternatives de manera conjunta l’esquerra política i les organitzacions sindicals. L’economia ha d’estar al servei de les persones.

divendres, 30 d’abril de 2010

El Parlament aprova una resolució sobre la constitucionalitat de l´Estatut i la renovació del Tribunal Constitucional

El ple ha aprovat avui amb els vots de tots els grups menys del PPC i el grup mixt (115 a favor i 16 en contra) una resolució en què defensa la plena constitucionalitat de l´estatut, exigeix que se´l respecti, demana que es renovin els membres del Tribunal Constitucional amb el mandat caducat i la vacant per defunció, i reclama que el tribunal es declari incompetent en les circumstàncies actuals per pronunciar-se sobre la norma institucional bàsica de Catalunya i que s´impulsi al Senat la reforma de la llei orgànica del tribunal per, entre altres qüestions, evitar la prolongació forçosa del mandat dels magistrats en casos de caducitat i bloqueig en el procés de renovació.

La resolució ha estat fruit d´una proposta que han presentat conjuntament CiU, el PSC-CpC i ICV-EUiA. ERC, tot i no signar el text, també l´ha votada favorablement. En el debat previ a la votació hi han intervingut Francesc Homs (CiU), Miquel Iceta (PSC-CpC), Anna Simó (ERC), Dolors Montserrat (PPC), Jaume Bosch (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

La reproduïm íntegrament:

L´Estatut d´autonomia de Catalunya, aprovat primer com a Projecte de llei pel Parlament català, negociat després per una delegació del Parlament amb les co¬missions constitucionals del Congrés dels Diputats i del Senat, aprovat per majoria absoluta per les Corts Generals i referendat pel poble de Catalunya, és una llei vigent des del 9 d´agost de 2006 i ha estat objecte de desplegament al llarg de més de tres anys, malgrat els recursos en contra presentats davant del Tribunal Constitucional.

El Parlament de Catalunya vol, un cop més, defensar la plena constitucionalitat de l´Estatut, tot reiterant l´exigència que sigui respectat i plenament desenvolupat per totes les institucions. És obligat assenyalar que l´Estatut d´autonomia de Catalunya ha assolit la màxima legitimitat popular possible precisament per haver estat refrendat per la ciutadania a la qual ha de servir. Totes les institucions de l´Estat han de tenir especialment present aquesta especial dimensió de l´Estatut d´autonomia de Catalunya.

Després de tres anys i mig de debat entre els membres del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats pel Partit Popular, el Defensor del Poble i cinc comunitats autònomes contra l´Estatut d´autonomia de Catalunya, sense possibilitat d´arribar a un acord per a dictar sentència, l´Alt Tribunal ha evidenciat la seva incapacitat pràctica per a abordar una decisió tan transcendent com aquesta.

A més, durant aquest temps, s´han produït diverses disfuncions importants en la composició del Tribunal Constitucional. Un dels seus magistrats va ésser recusat després d´una alteració en la interpretació feta pel mateix Tribunal fins aleshores dels supòsits que permeten apartar un dels seus membres del coneixement d´una causa. Es va produir una nova vacant, per defunció d´un dels seus membres, entre els quatre magistrats que són nomenats pel Congrés dels Diputats i, finalment, al desembre del 2007 va finir el mandat dels quatre magistrats designats pel Senat, sense que, a hores d´ara, el procediment iniciat per a la seva renovació per part de la Cambra Alta hagi prosperat, malgrat que els parlaments de les comunitats autònomes van exercir ja fa molt de temps el dret de proposar candidats.

Aquestes disfuncions afecten, doncs, la meitat dels membres que integren el Tribunal Constitucional. En aquesta situació, totes les institucions de l´Estat haurien de prendre les decisions que corresponguin per a superar aquesta anòmala situació i el mateix Tribunal Constitucional hauria de reflexionar sobre si està en condicions de treballar amb la normalitat i la serenor que la seva funció reclama, tot evitant el desgast i descrèdit de la institució.

Per aquests motius, els grups parlamentaris sotasignats presenten la següent proposta de resolució:

1. El Parlament de Catalunya reitera la seva convicció que l’Estatut d’autonomia de Catalunya ha assolit la màxima legitimació possible precisament perquè ha estat referendat per la ciutadania a la qual ha de servir, i insta totes les institucions de l’Estat a respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i desplegar en el que els correspongui les seves previsions. I també manifesta, un cop més, la convicció sobre la seva plena constitucionalitat.

2. El Parlament de Catalunya s’adreça als presidents del Congrés dels Diputats i del Senat per tal que traslladin als grups parlamentaris d’ambdues cambres la urgent i inexcusable necessitat de procedir, respectivament, a la designació del magistrat que li correspon fer al Congrés dels Diputats després de la vacant produïda per la defunció d’un dels membres del Tribunal Constitucional elegit per aquesta cambra legislativa, i a desbloquejar el procediment de designació dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional, de conformitat amb l’article 159.1 de la Constitució espanyola i 17.1 de la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional, que es troba pendent des de fa més de dos anys en el Senat.

3. El Parlament de Catalunya constata que després de cinc intents fallits de dictar sentència, el Tribunal Constitucional no està en condicions d’exercir les tasques que constitucionalment té assignades. En aquest sentit, el Parlament promourà totes les accions al seu abast, a fi d’aconseguir que el Tribunal Constitucional es declari incompetent.

4. El Parlament de Catalunya, sens perjudici d’altres iniciatives en el mateix sentit que es puguin produir en altres cambres, demana als grups parlamentaris catalans al Senat que impulsin en un termini màxim de trenta dies una proposta de reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional que, entre altres qüestions, impedeixi la prolongació forçosa del mandat dels magistrats que integren el Tribunal Constitucional en els casos de bloqueig dels corresponents processos de renovació dels seus membres.

dilluns, 26 d’abril de 2010

EUiA d’Esplugues participa en la concentració de suport a Cuba


EUiA d’Esplugues va participar diumenge 18 d’abril a la concentració de suport a Cuba organitzada per la Plataforma Defensem Cuba, que ha tingut lloc davant del consolat cubà de Barcelona. En la concentració s´ha demanat els cessaments de l´assetjament mediàtic al Govern de l´illa, del bloqueig nord-americà i de la Posició Comuna Europea.

diumenge, 25 d’abril de 2010

El sesgo de los derechos humanos


VICENÇ NAVARRO
El título del artículo se refiere al sesgo conservador mostrado por los mayores medios de difusión del país en su cobertura de las violaciones de los derechos humanos en América Latina. Imagínese el lector que se hubiera descubierto este año en Cuba una sepultura desconocida en la cual yacieran más de 2.000 personas ejecutadas por el ejército cubano en los últimos años, y que una de las personas cubanas que hubieran denunciado las desapariciones y ejecuciones de tales personas hubiera sido asesinada también por el mismo ejército. La movilización mediática por parte de los mayores medios de información hubiera sido enorme. Y más de un Gobierno, además de denunciar al Gobierno cubano, habría roto las relaciones diplomáticas con aquel país. Y, cómo no, el Parlamento Europeo (con mayoría conservadora y liberal) habría aprobado una resolución condenatoria, interrumpiendo cualquier relación diplomática y comercial con aquel país. Y, probablemente, hubiera propuesto para el Premio Nobel de la Paz a título póstumo al ciudadano asesinado por el ejército. El Gobierno federal de EEUU hubiera aumentado la avalancha mediática, política y económica en contra del Gobierno cubano, acentuando todavía más el bloqueo económico. Y, cómo no, la prensa de mayor difusión en España criticaría, una vez más, a muchos intelectuales de izquierda por su falta de entusiasmo en su denuncia del hecho.
Pues bien, los 2.000 asesinatos de desaparecidos existen, como también existía la persona que los denunció y que fue asesinada por el ejército. La única diferencia es que el país no es Cuba, sino Colombia. En aquel país, una tumba desconocida fue hallada este año, por casualidad, cerca de la base militar colombiana situada en el municipio de La Macarena, en el departamento de Meta, al sur de la capital, Bogotá. La tumba fue descubierta cuando los vecinos se percataron de que muchas personas enfermaban por beber agua de manantiales en el bosque, que había sido contaminada por lo que, como se descubrió más tarde, eran cadáveres enterrados en aquella tumba desconocida. La única señal era una bandera con las fechas del enterramiento, 2002-2009. La subsecuente investigación descubrió que había más de 2000 personas enterradas allí. El ejército colombiano reconoció su autoría, indicando que eran miembros de las guerrillas capturados o muertos en combate. Pero no explicó por qué se habían enterrado secretamente y sin seguir las mínimas reglas exigibles del registro de los muertos.
En realidad, el caso era muy parecido a otro anterior –el caso de “falsos positivos”– en que otras 2.000 personas habían sido asesinadas por el ejército, presentándolas falsamente como guerrilleras, cuando se demostró que no lo eran. Johnny Hurtado, el sindicalista y presidente del Comité de Derechos Humanos Venezolano, que había denunciado tal hallazgo, había indicado a una delegación de miembros del Parlamento de Reino Unido, de visita en Colombia, que los asesinados enterrados en la tumba de La Macarena no eran miembros de las guerrillas, sino personas que habían desaparecido y que no tenían ninguna conexión con las guerrillas (cuyas prácticas criticó y denunció). El Gobierno y las Fuerzas Armadas estaban utilizando –según él– la lucha antiguerrilla para eliminar físicamente a todos sus opositores, presentándolos como guerrilla. Y, en ocasiones, ni siquiera eran opositores. Pero el ejército los mataba para identificarlos como guerrilleros como forma de expresar su eficacia. El 15 de marzo de este año fue asesinado Johnny Hurtado mientras soldados de la odiada y temida Brigada Móvil nº 7 patrullaban el área donde vivía. Pasó a ser el número 7 de los sindicalistas asesinados en los primeros meses del año 2010 en aquel país (en 2009 fueron 39).
Todos estos asesinatos se hicieron durante el mandado del presidente Uribe y de su ministro de Defensa Juan Manuel Santos (el candidato a la sucesión de Uribe como presidente de Colombia). Y, a pesar de sus negativas, es altamente improbable que no fueran conscientes de estos hechos, pues el ejército ha defendido tales acciones como “actos de la necesaria lucha contra la guerrilla”. La Comisión de Derechos Humanos de las Naciones Unidas, sin embargo, ha pedido que se realice una investigación de las violaciones de los derechos humanos en aquel país, definidas como “sistemáticas y ampliamente extendidas”, considerándolas “crímenes contra la humanidad”.
Frente a esta horrible situación ha habido un silencio ensordecedor de los supuestos defensores de los derechos humanos. El Parlamento Europeo no ha dicho nada. El Gobierno de Obama (cuyas Fuerzas Armadas estaban asesorando a los militares colombianos en la base de La Macarena) va a reanudar el Tratado Bilateral con Colombia (que inició el presidente Bush con Uribe). Y los medios de mayor difusión, supuestamente defensores de los derechos humanos, han permanecido, en general, silenciosos sobre este caso. En realidad, en España, el presidente Uribe y su Gobierno han tenido muy buena prensa. Varios de los rotativos de mayor difusión han publicado entrevistas muy favorables a Uribe y a su sucesor. Y los supuestos grandes defensores de la libertad –incluyendo a Mario Vargas Llosa– han permanecido en completo silencio. Ni que decir tiene que los portavoces de aquel Gobierno, ayudados por los medios que les ofrecerán grandes cajas de resonancia, negarán estos hechos. Mientras, los que se autodefinen como defensores de los derechos humanos, que continuamente hacen críticas (algunas de ellas justificadas) a Cuba, seguirán ignorando las horribles violaciones de tales derechos en otros países, cuyos gobiernos son considerados amigos, convirtiendo en una farsa su supuesto compromiso con los derechos humanos.
Vicenç Navarro es catedrático de Ciencias Políticas y Políticas Públicas de la Universidad Pompeu Fabra y profesor de Políticas Públicas de The Johns Hopkins University

dilluns, 8 de març de 2010

EUiA del Baix Llobregat realitza a Viladecans un acte per la salut pública i per una atenció sanitària de qualitat al Baix Llobregat Delta/Litoral.


A la Biblioteca de Viladecans, i amb una assistència important de ciutadans/es dels municipis de Viladecans, Gavà, St. Climent, Castelldefells…
Va fer la presentación de l’acte la regidora d’EUiA de Viladecans, Idoia Baixench, que ens va exposar la necessitat de que es dotin de professionals els nous quiròfans de l’Hospital Sant Llorenç de Viladecans, i de que comencin les obres de construcció del nou hospital.
La responsable de l’Àrea de Salut d’EUiA Lola Castro va començar la seva exposició explicant-nos el que han representat en matèria de salut i d’atenció sanitària pública els governs de CIU, front als avenços en política sanitària dels dos Governs d’Esquerres: augment substancial del pressupostos de Salut, reducció de les llistes d’espera, ràtio per habitants i metge, l’hospital Moisès Broggi, llei de salut pública, universalització de l’assistència.
També ens va parlar sobre els models de gestió i privatitzacions, el marc històric i el que representen de pèrdua pel sector públic.
Com a conclusions, la defensa del sistema públic de salut de provisió pública, amb una adequada financiació, recuperant el seu prestigi y preservant l’universalitat, la equitat, la eficiència i la qualitat. No a qualsevol tipus de co-pagament.
A continuació va intervenir l’Àngels Martínez Castells, presidenta de Dempeus per la Salut Pública. Va començar explicant-nos l’importància de la no utilització del concepte gratuïtat quan parlem de l’atenció sanitària pública, ja que la ciutadania l’ha pagat.
Ens va parlar de determinants de salut, la classe social, el gènere, el medi, l’habitatge. També de l’atenció adequada dins del sistema públic de malalties com la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crónica, la sensibilitat química múltiple. Ens va anunciar la publicació al DOGC de l’Ordre de la Consellera de Salut sobre la regulació de les Unitats Hospitalàries Especialitzades en Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crónica, després d’allò que recull la Resolució 203/VIII aprovada pel Parlament de Catalunya fa dos anys.
També fa fer èmfasi en la importància de la participació de la ciutadania organitzada en la defensa del sistema públic de salut, i en què Dempeus n’és un bon exemple.
Finalitzada la seva intervenció, es va obrir un torn de debat amb les preguntes i/o aportacions de les persones assistentes a l’acte.
En aquest apartat varen sorgir temes com la cessió de la gestió de l’Hospital Moisès Broggi al Consorci Sanitari Integral, l’importància de la prevenció i la promoció de la salut front a l’atenció sanitària convencional, sobre els polítics, sobre els metges de l’Hospital Sant Llorenç, sobre el dret de ciutadania que representa un servei públic de salut.
Com a conclusions, la necessitat de continuar en la defensa de la salut i de l’atenció sanitària pública de qualitat a la zona del Baix Llobregat Delta/Litoral, i d’establir aliances ciutadanes per a fer realitat el començament de les obres del nou hospital de Viladecans.

dijous, 4 de març de 2010

ICV-EUiA, CCOO i el moviment veïnal del Baix Llobregat celebren a Sant Joan Despí la posada en marxa de l´Hospital Moisès Broggi


Amb una gran participació de gent, va fer la presentació de l´acte Emili Suárez, regidor d´EUiA de Sant Joan Despí. Van intervenir com a ponents Toni Mora, secretari General de CC.OO del Baix Llobregat, Antonio Gámez, president de l´Associació de Veïns de Les Planes, Elena Embuena, regidora d´Assumptes Socials de Sant Joan Despí, i Lola Castro, responsable de l´Àrea de Salut d´EUiA.

Els quatre ponents van coincidir en què l´Hospital comarcal és un triomf de la lluita de tota la ciutadania del Baix Llobregat i de les forces polítiques d´esquerres, amb l´impuls final del Govern d´Entesa.

Segons els organitzadors, va ser un acte magnífic, amb la reafirmació expressa de tots els assistents que l´unitat de les persones que treballem als diferents àmbits, sindical, polític i del moviment popular, és l´eina apropiada per intentar que la crisi tingui una sortida favorable als treballadors i treballadores.

També es va debatre sobre l´externalització i la privatització dels serveis públics, així com sobre el model mixt del Sistema Sanitari a Catalunya.

EUiA va reivindicar la POLÍTICA amb majúscules, des del convenciment que la desafecció de la classe treballadora deixa el camí obert a les polítiques de dretes. La nostra formació va defensar els serveis públics de qualitat, per a garantir els drets i la cohesió social en temps de crisi.

Una altra de les conclusions de l´acte va ser la necessitat de votar a la coalició ICV-EUiA a les properes eleccions autonòmiques, perquè és la garantia del manteniment d´uns serveis públics de qualitat, i de què es facin polítiques d´esquerres.

DECLARACIÓN DE BARCELONA-SALUD

En Barcelona y convocad@s por la Fundación L’Alternativa, Esquerra Unida i Alternativa, el Partido de la Izquierda Europea, y con la colaboración de “DEMPEUS per la Salut Pública”, nos hemos reunido para tratar a lo largo de una jornada de trabajo el tema “SALUD Y DETERMINANTES SOCIALES EN EUROPA”. Y hacerlo de forma colectiva, sumando y atendiendo a las diversas experiencias aportadas. Con la voluntad de homogeneizar el lenguaje y de llegar a unas propuestas comunes y pensadas para, y desde, la Europa real y social de la que formamos parte.

El presente texto es el producto, en forma breve y concisa, de la elaboración de un trabajo académico anexado (1) que nos permite dar, a la esperanza de una Europa mejor en salud, fundamentación científica. Ese documento lleva el título “La Salud Pública y la equidad en salud en Europa” y constituye la base rigurosa y en profundidad que fundamenta las reivindicaciones políticas que se expresan en esta declaración.

Las conclusiones del debate realizado son el fundamento argumental para la presente DECLARACIÓN:

a) Hemos podido evaluar, con una gran coincidencia de aportaciones de los diferentes territorios geográficos, culturales e históricos europeos, la presente situación de degradación por lo que respecta al derecho a la salud, de pérdidas de su calidad y accesibilidad, y de incremento de las desigualdades. También constatamos el ataque que supone la mercantilización flagrante del sector, el incremento cuantitativo y cualitativo (aunque con diversas concreciones formales) de las privatizaciones de los servicios de salud; y de la presencia cada vez más agresiva de los intereses corporativos y de lucro con la consiguiente pérdida de calidad respecto a los servicios públicos.

b) Nos posicionamos, y así lo manifestamos, en el acuerdo y seguimiento de la legislación y normativas internacionales y europeas que promueven el carácter público, universal y de calidad de la promoción, la protección y las atenciones a la salud y de todos sus determinantes: Carta de Derechos Humanos de Naciones Unidas, Declaración de Alma-Ata, Carta de Ottawa, Carta Social europea... o las últimas recomendaciones de la propia OMS denunciando esta mercantilización. O la misma Carta de Barcelona sobre “Precariedad y Salud” que confeccionamos y editamos en esta ciudad en junio de 2007.

c) La salud viene determinada por todos los elementos de carácter social, económico y político. El enfoque en salud debe ser intersectorial e interdisciplinar siguiendo el consejo de la Comisión de Determinantes Sociales en Salud de la OMS.

Dicho esto como marco y posición colectiva, reivindicamos la justicia, la necesidad y la viabilidad de los siguientes puntos:

1.- La salud, tal como la define la OMS, es un derecho y no una mercancía. Cuando se confrontan intereses o interpretaciones del binomio “Salud derecho- Salud mercado” la primacía del ejercicio del derecho debe prevalecer legítimamente y en todos los casos.

2.- Estamos pues, tratando la salud como un derecho, un valor, un objetivo social primordial y exigible que aporte la mayor protección, promoción, garantía y cuidados para todas las personas. Esta es una obligación inexcusable de los gobiernos. I esto es particularmente cierto y válido para Europa y, en definitiva, para la UE que queremos construir.

3.- Hemos constatado una falta objetiva de sistemas de información y evaluación en materia de salud y de sus determinantes a nivel del territorio europeo. Hoy no disponemos de una verdadera herramienta de trabajo, imprescindible, para un diagnóstico contrastado y una posterior acción a escala UE. Máxime si consideramos la complejidad añadida por la heterogeneidad nacional. Será una necesidad básica el dotarnos de un sistema/observatorio europeo con garantía y rigor, fiable, que monitorizase la salud, el conjunto de sus determinantes sociales y las desigualdades en salud, capaz de medir aquello que realmente ilustra, y de facilitar un alto nivel de información sobre parámetros relevantes, con control público y democrático. Desde una instancia instrumental de este tipo SÍ se podrá estudiar y evaluar el evidente “Impacto en Salud” de todas las acciones y de las políticas desarrolladas en el ámbito europeo, impacto que se debería anexar en todas las proposiciones, directivas y regulaciones europeas, sean del ámbito que sean.

4.- Reivindicamos la garantía a la protección de la salud y el acceso universal a los servicios sanitarios en todos y en cada uno de los territorios de la UE. Para realizar una atención y asistencia digna a toda persona que la necesite. Esta prestación ha de venir avalada y protagonizada por el Sistema Nacional y Público de salud en cada país – la única forma que así lo garantiza – y ha de ser integral y de calidad.

Especial atención merecen actualmente las patologías emergentes, así como las enfermedades infrecuentes o de insuficiente conocimiento y tratamiento. En estos casos deberán abordarse con más medios públicos, incluida la asistencia, la formación, la información y la investigación, sostenidas y garantizadas desde las Administraciones públicas.

5.- La financiación se ha de generar necesariamente desde las diversas fuentes del sistema fiscal de cada país y de la UE. Negamos que el sector público de salud no sea sostenible. Como derecho de ciudadanía ha de recibir también financiación de manera especial de la tributación de las rentas del capital financiero insuficientemente gravado y especialmente protagonista e impulsor de la globalización neoliberal.

6.- Rechazamos frontalmente todas las formas de mercantilización de la atención sanitaria bajo engaños de Co-pagos y complementariedades, que no son otra cosa que Re-pagos.

7.- En la concepción más amplia y valiosa de la salud, aquella que la define como un estado de completo bienestar y armonía con la persona y su entorno social y medioambiental, nos pronunciamos por las intervenciones necesarias y pertinentes en todos y cada uno de sus determinantes, sin olvidar los sociales y que son, al fin, la causa y efecto del estado de salud de una sociedad. El trabajo, el género, el origen, el medioambiente, la discapacidad, la cultura, la protección social, el nivel socio-económico, el urbanismo, la vivienda, son los verdaderos definidores de la salud pública, y esto supone la necesidad ineludible de tratar todo el tema desde la transversalidad, la intersectorialidad i la mayor amplitud participativa y disciplinaria. En este sentido se manifiesta la OMS cuando pide y propone el objetivo “liquidar las desigualdades en salud, en una generación” en todo el mundo, también en Europa. Consideramos las inequidades en salud como un indicador clave de la desigualdad social, una lacra que debemos y podemos superar.

8.- Para desarrollar estos objetivos es imprescindible la participación social. Nos referimos a una forma nueva y activa de participar, desde el empoderamiento, la corresponsabilizarían, el respeto democrático a las diferencias, con el compromiso de transparencia, de seguimiento y suma de la ciudadanía. Los y las ciudadan@s actuando en salud y sus determinantes son el agente imprescindible, son el agente socio-sanitario y de salud fundamental, pero son todavía más, el agente de identidad en la construcción dinámica de la Europa social que nosotr@s queremos y estamos construyendo.

9.- La salud no tiene fronteras, como no las tienen tampoco las enfermedades y las agresiones ecológicas y económicas de las políticas neoliberales. Es todo el planeta globalmente el que saldrá adelante o sucumbirá en la empresa. Igualmente en salud reclamamos análisis y prácticas que asuman las situaciones a escala internacional y lo hagan con prioridades de justicia, equidad y solidaridad entre territorios, pero también entre pueblos y en fin entre personas.

Por todo esto PROPONEMOS trasladar y usar como herramienta, como un instrumento concreto, este texto declarativo:

A) A escala europea, posibilitando la tramitación y la gestión adecuada en las instancias pertinentes, y en particular en el Parlamento Europeo donde disponemos del apoyo manifestado por eurodiputados presentes del GUE/EVN, que la podrá utilizar para la interpelación al resto de Grupos de la Cámara, para una nivelación al alza de las conquistas alcanzadas en todos y en cada uno de los territorios europeos.

B) Difusión a todos los niveles de estamentos, instituciones y organizaciones competentes en materia de salud. Ya sean profesionales, académicas, o Gobiernos locales, regionales, estatales y europeos.

C) Extender esta Declaración (BCN.Salud) a toda la base social. Hacer difusión, en las diversas lenguas de la UE entre toda la ciudadanía para su conocimiento, pronunciamiento y apoyo si lo considera. Recuperando una forma activa de hacer sociedad “En Pie /DEMPEUS” desde el empoderamiento autónomo y la exigencia democrática, explorando la perspectiva de movilizaciones a todos los niveles posibles, estudiando la viabilidad de promoción de Iniciativas Legislativas también desde la población, retomando aquellas prácticas de implicación de la Europa “partisana”, cerrando filas en la defensa del carácter público de la salud y protegiéndola de la nuevas oleadas parasitadoras, privatizadoras y mercantilistas de la actual Europa neoliberal y capitalista.

¡ Podemos ! ¡Claro que podemos, y además es nuestro deber !

Barcelona, a 27 de febrero de 2010