diumenge, 20 de juny del 2010

José Saramago: La ética se queda a oscuras.


El viernes 18 de junio nos sorprendía la noticia de la muerte de José Saramago.
Sentí que nos habíamos quedado sin una persona referente de los valores éticos y morales que tanta faltan nos hacen en estos tiempos convulsos, en los que el capitalismo impone sus reglas más despiadadas.
Quiero testimoniar humildemente mi profunda admiración a su persona, a su obra y a su compromiso político y social.
Su dimensión intelectual, artística y humana lo situan de pleno como una figura mayor de nuestra Historia.
Escritor comprometido hasta el final:
“ No he tenido que renunciar al comunismo para llegar al Nobel”, declaró tras recibir el premio en 1998.
“El hombre más sabio que he conocido en toda mi vida no sabía leer ni escribir”. Así arrancaba el discurso que pronunció al recibir el Nobel.
Toda una loa a los humildes.
Ha muerto la indignación activa, la conciencia en alerta, y todo un icono de la conciencia social.
Será duro saber que no está cuando precisemos de su voz alentadora en las mil batallas pendientes contra un sistema feroz.
Pero sé que una voz en nuestras conciencias, nos recordará que sigue con nosotros el ejemplo de ese hombre llamado José Saramago.

dimarts, 15 de juny del 2010

Fòrum sobre Drets Socials 12 de juny de 2010, Cotxeres de Sants. Taller Salut i consum.



Ponència de Lola Castro

En primer lloc, tres definicions bàsiques

· Salut com el benestar físic, psíquic i social de la persona.

· El Dret a la protecció de la salut, com un dret fonamental de la ciutadania reconegut a la Constitució i que obliga als poders públics.

· El Sistema públic de salut com un pilar de l’Estat del Benestar, al costat del sistema de pensions, l’ensenyament públic i el sistema Dependència.

A Catalunya tenim un sistema de salut ben valorat per la ciutadania, de qualitat, amb una forta implicació dels seus professionals, eficient si tenim en compte l’ inversió pressupostària en relació al PIB:

· Catalunya, 4,3 %

· Espanya, 5,7 %

· UE-15, 6,7 %

La financiació del sistema ha de ser pública, basada en una fiscalitat progressiva i via pressupostos.

El sistema és sostenible, però es fa necessari:

· Més inversió, incrementada els darrers anys substancialment pels Governs d’Esquerres.

· Racionalització de la despesa.

· Oposició a qualsevol fórmula de co-pagament, per la seva ineficàcia demostrada. Front l’argument d’una excessiva utilització per part de la ciutadania dels recursos sanitaris, l’efecte dissuasori només afectaría als més febles.

· Superar les pressions dels grups corporatius i comercials.

· Destinar molts més recursos a l’Atenció Primària de salut. A l’actualitat es produeix un fort desequilibri front l’inversió hospitalària, inversament proporcional a la frequentació de la ciutadania.

· Simplificació progressiva i planificada de l’estructura de comandament de l’ICS i de la resta d’organismes sanitaris, a partir d’un nivel mig-alt.

Ens preocupa l’involució actual del sistema sanitari, les amenaces que poden trencar l’equitat, l’eficiència i la solidaritat del sistema, i que tenen com a consequència

· La dualització del sistema sanitari, configurant una xarxa de sanitat privada per la población amb rendes superiors i un sistema públic de salut pels pobres.

· L’introducció de criteris mercantils i de fòrmules de co-pagament, per reduir i afablir el sistema públic.

Front aqueste amenaces, hem d’apostar per la cohesió i la vertebració del sistema sanitari públic, evitant l’incentivació fiscal dels sistemes de provisió privada i les externalitzacions.

En aquest sentit, dins d’una visió federal de l’Estat i per contribuir a la constitució del Sistema Nacional de Salut, hauríem d’integrar en el sistema públic els subsistemes privilegiats que són MUFACE, ISGFAS i MUGEJU , així com procedir al control de les mútues.

És imprescindible l’implementació de mecanismes de coordinació i comunicació entre nivells assistencials: atenció primària, atenció especialitzada, atenció socio-sanitària, salut mental.

És necessari reorientar l’atenció , potenciant la salut pública, l’atenció primària i l’atenció integral de les persones.

Extensió i potenciació dels equips d’atenció domiciliària i de suport als pacients pal.liatius, crònics i geriàtrics. Treballar per a tenir una llei de cures pal.liatives que contempli el dret a morir dignament.

Atenció a la Depèndencia sense co-pagaments. Establir un protocol de coordinació entre la xarxa de serveis socials i el sistema públic de salut.

Hem de lluitar contra la medicamentalització del sistema sanitari.

Sobre la participació:

· Potenciar la participació real, no només formal, de la ciutadania en la planificació, l’aplicació i el control dels serveis de salut. Implementació dels consells de salut en tots els nivells assistencials.

· Participació dels treballadors/es de la salut en els procesos de canvi i/o millora.

Per finalitzar, en el nou escenari després de les mesures de contenció de la despesa per la reducció del dèficit públic:

Fer el seguiment de l’Acord de Govern sobre la desaparició d’algunes entitats dels sector públic. Algunes s’integraran a l’ICS, per la qual cosa és necessari modificar la Llei de l’ICS. Manteniment dels drets laborals dels treballadors i treballadores d’aquestes entitats.

dijous, 3 de juny del 2010

Resolució aprovada pel Consell Nacional extraordinari d´EUiA de 28 de maig de 2010


1. El Consell Nacional d’EUiA ratifica la seva posició contra el Reial Decret aprovat al Congrés dels Diputats que és injust, inacceptable i ineficaç per la recuperació econòmica.

2. El Consell Nacional d’EUiA està d’acord amb les propostes fetes per la coalició ICV-EUiA d’incrementar els ingressos via la fiscalitat perquè pagui més qui més té, i que es portaran al Parlament de Catalunya.


3. El Consell Nacional rebutja les retallades de sous als empleats públics. Constatem que aquesta mesura a Catalunya ve imposada pel Reial Decret aprovat pel PSOE amb la complicitat de CiU. El Reial Decret obliga els poders públics.
Defensem que el govern de Catalunya hauria de reunir-se amb els sindicats.

4. EUiA continuarà mobilitzant-se contra el Reial Decret i les seves conseqüències.

5. El Consell Nacional d’EUiA continuarà treballant per una majoria més d’esquerres a les properes eleccions catalanes on ICV-EUiA sigui més determinant.

La Fundació l´Alternativa reflexiona amb Miralles i Coscubiela sobre les causes de la crisi i les propostes d´esquerres per a fer-hi front



La Fundació l´Alternativa va omplir ahir al vespre la sala La Cuina de l´espai Francesca Bonnemaison amb motiu de l´acte públic ´Propostes d´esquerres per a fer front a la crisi. Les ensenyances ignorades de la crisi´. Presentat per la responsable de Món del Treball d´EUiA i sindicalista, Núria Lozano, va comptar amb les intervencions de Joan Coscubiela, advocat, ex secretari general de la CONC i actual president de la fundació Cipriano García d´aquest sindicat, i de Jordi Miralles, coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya.

La ponència de Coscubiela tenia per objectiu aprofundir en l´anàlisi de la crisi per a poder donar respostes. Segons l´ex dirigent sindical, la crisi és de model de globalització i sobretot política -de valors, de paradigma social i econòmica- amb un detonant financer. Hi ha hagut durant uns anys una generació ràpida de riquesa i una distribució molt desigual de la mateixa. Per les rendes desiguals, països com el nostre han hagut d´optar per l´endeutament (un 10% del PIB en endeutament exterior) i l´externalització de riscos. I la situació actual pot comportar proteccionisme, corporativisme i xenofòbia.

Segons Coscubiela, existeix malestar social davant la crisi, però no hi ha conflicte organitzat, i aquest és el gran repte de les organitzacions socials. “Fins que no apareguin propostes ideològiques alternatives, estem acorralats”, va afirmar. En aquest sentit, va instar l´esquerra a combinar, a curt i llarg termini, idees fortes i configuració de xarxa social, a recuperar la solidaritat i l´equilibri entre individualitat i col.lectivitat. I també a construir una alternativa en l´espai global, més enllà del local i, en conseqüència, a “redissenyar l´estratègia europea”.

Per acabar, l´actual president de la fundació Cipriano García de la CONC, va advertir que l´actual crisi política pot tenir conseqüències socials greus a mig termini i que “està en les nostres mans com es produeixi la sortida” de la mateixa, amb més o menys “nivells de justícia”.

L’acte el va tancar el coordinnador general d´EUi i diputat, Jordi Miralles, qui va posar èmfasi en què el model social europeu està saltant pels aires amb la desregulació de drets i que ens trobem davant la dicotomia “o mercats o persones, o especulació o democràcia”. Davant d´aquest panorama, Miralles va cridar a cercar respostes conjuntes i trobar espais comuns: “és moment d´unitat de l´esquerra social i política”, va assegurar. I va apel.lar a la responsabilitat tant de l´esquerra política com del moviment sindical: “Que la independència no es transformi en indiferència”, va demanar el dirigent d´EUiA, qui va acabar advocar per posar l´economia al servei de les persones i a treballar per aconseguir una majoria més a l´esquerra a Catalunya a les pròximes eleccions catalanes, perquè “a la política es troba la solució”.