Ponència de Lola Castro
En primer lloc, tres definicions bàsiques
· Salut com el benestar físic, psíquic i social de la persona.
· El Dret a la protecció de la salut, com un dret fonamental de la ciutadania reconegut a la Constitució i que obliga als poders públics.
· El Sistema públic de salut com un pilar de l’Estat del Benestar, al costat del sistema de pensions, l’ensenyament públic i el sistema Dependència.
A Catalunya tenim un sistema de salut ben valorat per la ciutadania, de qualitat, amb una forta implicació dels seus professionals, eficient si tenim en compte l’ inversió pressupostària en relació al PIB:
· Catalunya, 4,3 %
· Espanya, 5,7 %
· UE-15, 6,7 %
La financiació del sistema ha de ser pública, basada en una fiscalitat progressiva i via pressupostos.
El sistema és sostenible, però es fa necessari:
· Més inversió, incrementada els darrers anys substancialment pels Governs d’Esquerres.
· Racionalització de la despesa.
· Oposició a qualsevol fórmula de co-pagament, per la seva ineficàcia demostrada. Front l’argument d’una excessiva utilització per part de la ciutadania dels recursos sanitaris, l’efecte dissuasori només afectaría als més febles.
· Superar les pressions dels grups corporatius i comercials.
· Destinar molts més recursos a l’Atenció Primària de salut. A l’actualitat es produeix un fort desequilibri front l’inversió hospitalària, inversament proporcional a la frequentació de la ciutadania.
· Simplificació progressiva i planificada de l’estructura de comandament de l’ICS i de la resta d’organismes sanitaris, a partir d’un nivel mig-alt.
Ens preocupa l’involució actual del sistema sanitari, les amenaces que poden trencar l’equitat, l’eficiència i la solidaritat del sistema, i que tenen com a consequència
· La dualització del sistema sanitari, configurant una xarxa de sanitat privada per la población amb rendes superiors i un sistema públic de salut pels pobres.
· L’introducció de criteris mercantils i de fòrmules de co-pagament, per reduir i afablir el sistema públic.
Front aqueste amenaces, hem d’apostar per la cohesió i la vertebració del sistema sanitari públic, evitant l’incentivació fiscal dels sistemes de provisió privada i les externalitzacions.
En aquest sentit, dins d’una visió federal de l’Estat i per contribuir a la constitució del Sistema Nacional de Salut, hauríem d’integrar en el sistema públic els subsistemes privilegiats que són MUFACE, ISGFAS i MUGEJU , així com procedir al control de les mútues.
És imprescindible l’implementació de mecanismes de coordinació i comunicació entre nivells assistencials: atenció primària, atenció especialitzada, atenció socio-sanitària, salut mental.
És necessari reorientar l’atenció , potenciant la salut pública, l’atenció primària i l’atenció integral de les persones.
Extensió i potenciació dels equips d’atenció domiciliària i de suport als pacients pal.liatius, crònics i geriàtrics. Treballar per a tenir una llei de cures pal.liatives que contempli el dret a morir dignament.
Atenció a la Depèndencia sense co-pagaments. Establir un protocol de coordinació entre la xarxa de serveis socials i el sistema públic de salut.
Hem de lluitar contra la medicamentalització del sistema sanitari.
Sobre la participació:
· Potenciar la participació real, no només formal, de la ciutadania en la planificació, l’aplicació i el control dels serveis de salut. Implementació dels consells de salut en tots els nivells assistencials.
· Participació dels treballadors/es de la salut en els procesos de canvi i/o millora.
Per finalitzar, en el nou escenari després de les mesures de contenció de la despesa per la reducció del dèficit públic:
Fer el seguiment de l’Acord de Govern sobre la desaparició d’algunes entitats dels sector públic. Algunes s’integraran a l’ICS, per la qual cosa és necessari modificar la Llei de l’ICS. Manteniment dels drets laborals dels treballadors i treballadores d’aquestes entitats.
