El Pacte Sanitari entre l’Administració Central i les Comunitats Autònomes tindrà tres àmbits diferenciats: el polític, dins del debat parlamentari; l’institucional, en el si del Consejo Interterritorial de Salud , i el social, amb els agents socials .
Serà esencial l’acord polític sobre la financiació del sistema, l’universalització de l’assistència , l’equitat, i la participació del teixit social organitzat.
Un dels reptes més importants serà la superació de l’actual Sistema, que no és un Servei Nacional de Salut, sinò un sumatori de sistemes heredats ( MUFACE, ISFAS, Salut Laboral …)
Un segon problema a tractar és el de la no universalització de l’assistència. En aquest sentit, hi ha una iniciativa parlamentària en tràmit.
Sobre la financiació sanitària, hauríem d’arribar a una inversión de l’1 % del PIB. A l’actualitat, i a tot l’Estat, ens trobem molt per sota de la despesa dels altres paisos europeus.
Imprescindible revaloritzar el carácter integral del Sistema Sanitari. No hem avançat en quant a salut pública, salut mediambiental, medicina familiar i comunitària…
En quant als models de gestió , hem de reconsiderar la modificació legal que va suposar l’introducció d’entitats amb ànim de lucre. A Catalunya hem arribat al límit màxim de les competències externes: es fan necessàries l’ avaluació de la situació actual i l’establiment d’ uns límits.
Gaspar Llamazares
President i Diputat d’IU en la Comissió de Sanitat i Consum al Congrés del Diputats
