José Saramago: La ética se queda a oscuras.

El viernes 18 de junio nos sorprendía la noticia de la muerte de José Saramago.
Sentí que nos habíamos quedado sin una persona referente de los valores éticos y morales que tanta faltan nos hacen en estos tiempos convulsos, en los que el capitalismo impone sus reglas más despiadadas.
Quiero testimoniar humildemente mi profunda admiración a su persona, a su obra y a su compromiso político y social.
Su dimensión intelectual, artística y humana lo situan de pleno como una figura mayor de nuestra Historia.
Escritor comprometido hasta el final:
“ No he tenido que renunciar al comunismo para llegar al Nobel”, declaró tras recibir el premio en 1998.
“El hombre más sabio que he conocido en toda mi vida no sabía leer ni escribir”. Así arrancaba el discurso que pronunció al recibir el Nobel.
Toda una loa a los humildes.
Ha muerto la indignación activa, la conciencia en alerta, y todo un icono de la conciencia social.
Será duro saber que no está cuando precisemos de su voz alentadora en las mil batallas pendientes contra un sistema feroz.
Pero sé que una voz en nuestras conciencias, nos recordará que sigue con nosotros el ejemplo de ese hombre llamado José Saramago.

Fòrum sobre Drets Socials 12 de juny de 2010, Cotxeres de Sants. Taller Salut i consum.

Ponència de Lola Castro

En primer lloc, tres definicions bàsiques

· Salut com el benestar físic, psíquic i social de la persona.

· El Dret a la protecció de la salut, com un dret fonamental de la ciutadania reconegut a la Constitució i que obliga als poders públics.

· El Sistema públic de salut com un pilar de l’Estat del Benestar, al costat del sistema de pensions, l’ensenyament públic i el sistema Dependència.

A Catalunya tenim un sistema de salut ben valorat per la ciutadania, de qualitat, amb una forta implicació dels seus professionals, eficient si tenim en compte l’ inversió pressupostària en relació al PIB:

· Catalunya, 4,3 %

· Espanya, 5,7 %

· UE-15, 6,7 %

La financiació del sistema ha de ser pública, basada en una fiscalitat progressiva i via pressupostos.

El sistema és sostenible, però es fa necessari:

· Més inversió, incrementada els darrers anys substancialment pels Governs d’Esquerres.

· Racionalització de la despesa.

· Oposició a qualsevol fórmula de co-pagament, per la seva ineficàcia demostrada. Front l’argument d’una excessiva utilització per part de la ciutadania dels recursos sanitaris, l’efecte dissuasori només afectaría als més febles.

· Superar les pressions dels grups corporatius i comercials.

· Destinar molts més recursos a l’Atenció Primària de salut. A l’actualitat es produeix un fort desequilibri front l’inversió hospitalària, inversament proporcional a la frequentació de la ciutadania.

· Simplificació progressiva i planificada de l’estructura de comandament de l’ICS i de la resta d’organismes sanitaris, a partir d’un nivel mig-alt.

Ens preocupa l’involució actual del sistema sanitari, les amenaces que poden trencar l’equitat, l’eficiència i la solidaritat del sistema, i que tenen com a consequència

· La dualització del sistema sanitari, configurant una xarxa de sanitat privada per la población amb rendes superiors i un sistema públic de salut pels pobres.

· L’introducció de criteris mercantils i de fòrmules de co-pagament, per reduir i afablir el sistema públic.

Front aqueste amenaces, hem d’apostar per la cohesió i la vertebració del sistema sanitari públic, evitant l’incentivació fiscal dels sistemes de provisió privada i les externalitzacions.

En aquest sentit, dins d’una visió federal de l’Estat i per contribuir a la constitució del Sistema Nacional de Salut, hauríem d’integrar en el sistema públic els subsistemes privilegiats que són MUFACE, ISGFAS i MUGEJU , així com procedir al control de les mútues.

És imprescindible l’implementació de mecanismes de coordinació i comunicació entre nivells assistencials: atenció primària, atenció especialitzada, atenció socio-sanitària, salut mental.

És necessari reorientar l’atenció , potenciant la salut pública, l’atenció primària i l’atenció integral de les persones.

Extensió i potenciació dels equips d’atenció domiciliària i de suport als pacients pal.liatius, crònics i geriàtrics. Treballar per a tenir una llei de cures pal.liatives que contempli el dret a morir dignament.

Atenció a la Depèndencia sense co-pagaments. Establir un protocol de coordinació entre la xarxa de serveis socials i el sistema públic de salut.

Hem de lluitar contra la medicamentalització del sistema sanitari.

Sobre la participació:

· Potenciar la participació real, no només formal, de la ciutadania en la planificació, l’aplicació i el control dels serveis de salut. Implementació dels consells de salut en tots els nivells assistencials.

· Participació dels treballadors/es de la salut en els procesos de canvi i/o millora.

Per finalitzar, en el nou escenari després de les mesures de contenció de la despesa per la reducció del dèficit públic:

Fer el seguiment de l’Acord de Govern sobre la desaparició d’algunes entitats dels sector públic. Algunes s’integraran a l’ICS, per la qual cosa és necessari modificar la Llei de l’ICS. Manteniment dels drets laborals dels treballadors i treballadores d’aquestes entitats.

Resolució aprovada pel Consell Nacional extraordinari d´EUiA de 28 de maig de 2010

1. El Consell Nacional d’EUiA ratifica la seva posició contra el Reial Decret aprovat al Congrés dels Diputats que és injust, inacceptable i ineficaç per la recuperació econòmica.

2. El Consell Nacional d’EUiA està d’acord amb les propostes fetes per la coalició ICV-EUiA d’incrementar els ingressos via la fiscalitat perquè pagui més qui més té, i que es portaran al Parlament de Catalunya.


3. El Consell Nacional rebutja les retallades de sous als empleats públics. Constatem que aquesta mesura a Catalunya ve imposada pel Reial Decret aprovat pel PSOE amb la complicitat de CiU. El Reial Decret obliga els poders públics.
Defensem que el govern de Catalunya hauria de reunir-se amb els sindicats.

4. EUiA continuarà mobilitzant-se contra el Reial Decret i les seves conseqüències.

5. El Consell Nacional d’EUiA continuarà treballant per una majoria més d’esquerres a les properes eleccions catalanes on ICV-EUiA sigui més determinant.

La Fundació l´Alternativa reflexiona amb Miralles i Coscubiela sobre les causes de la crisi i les propostes d´esquerres per a fer-hi front

La Fundació l´Alternativa va omplir ahir al vespre la sala La Cuina de l´espai Francesca Bonnemaison amb motiu de l´acte públic ´Propostes d´esquerres per a fer front a la crisi. Les ensenyances ignorades de la crisi´. Presentat per la responsable de Món del Treball d´EUiA i sindicalista, Núria Lozano, va comptar amb les intervencions de Joan Coscubiela, advocat, ex secretari general de la CONC i actual president de la fundació Cipriano García d´aquest sindicat, i de Jordi Miralles, coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya.

La ponència de Coscubiela tenia per objectiu aprofundir en l´anàlisi de la crisi per a poder donar respostes. Segons l´ex dirigent sindical, la crisi és de model de globalització i sobretot política -de valors, de paradigma social i econòmica- amb un detonant financer. Hi ha hagut durant uns anys una generació ràpida de riquesa i una distribució molt desigual de la mateixa. Per les rendes desiguals, països com el nostre han hagut d´optar per l´endeutament (un 10% del PIB en endeutament exterior) i l´externalització de riscos. I la situació actual pot comportar proteccionisme, corporativisme i xenofòbia.

Segons Coscubiela, existeix malestar social davant la crisi, però no hi ha conflicte organitzat, i aquest és el gran repte de les organitzacions socials. “Fins que no apareguin propostes ideològiques alternatives, estem acorralats”, va afirmar. En aquest sentit, va instar l´esquerra a combinar, a curt i llarg termini, idees fortes i configuració de xarxa social, a recuperar la solidaritat i l´equilibri entre individualitat i col.lectivitat. I també a construir una alternativa en l´espai global, més enllà del local i, en conseqüència, a “redissenyar l´estratègia europea”.

Per acabar, l´actual president de la fundació Cipriano García de la CONC, va advertir que l´actual crisi política pot tenir conseqüències socials greus a mig termini i que “està en les nostres mans com es produeixi la sortida” de la mateixa, amb més o menys “nivells de justícia”.

L’acte el va tancar el coordinnador general d´EUi i diputat, Jordi Miralles, qui va posar èmfasi en què el model social europeu està saltant pels aires amb la desregulació de drets i que ens trobem davant la dicotomia “o mercats o persones, o especulació o democràcia”. Davant d´aquest panorama, Miralles va cridar a cercar respostes conjuntes i trobar espais comuns: “és moment d´unitat de l´esquerra social i política”, va assegurar. I va apel.lar a la responsabilitat tant de l´esquerra política com del moviment sindical: “Que la independència no es transformi en indiferència”, va demanar el dirigent d´EUiA, qui va acabar advocar per posar l´economia al servei de les persones i a treballar per aconseguir una majoria més a l´esquerra a Catalunya a les pròximes eleccions catalanes, perquè “a la política es troba la solució”.

Fira d'Entitats d'Esplugues

EUiA ha participat en la Fira d'Entitats d'Esplugues, amb un estand amb material explicatiu de les nostres propostes i molta participació de la nostra gent.,
Hem aprofitat per fer extensió de la nostra política, per demanar el tercer centre d'atenció primària i per consolidar la nostra relació amb la resta d'entitats de la localitat.

Per una economia al Servei de les persones Ocupació de qualitat, amb drets i més protecció social

La crisi econòmica que vivim al nostre país no és només el resultat de la situació internacional, l’especulació financera i el preu del petroli. Les polítiques dels governs del PSOE i del PP, amb la inestimable col•laboració de CiU, ens han portat a un model econòmic, laboral i social injust, minat per un desigual repartiment de la riquesa, el treball precari, baixos salaris i pensions, un estat del benestar dels més dèbils d’Europa i un model social i fiscal injustos.

Una línia que es pretén aprofundir amb una reforma del sistema públic de pensions, que castigui encara més les classes treballadores del nostre país, i una reforma laboral que només serveix per a aprofundir la precarietat existent a casa nostra.
I a això cal afegir l’imparable increment de l’atur. A l’Estat espanyol el nombre d’aturats supera els 4 milions de persones (més de 600.000 a Catalunya) , mentre a 1 milió de llars tots els seus membres estan a l’atur, en molts casos sense cap ingrés.
Per a EUiA, bona part de les mesures de xoc anunciades pel Govern espanyol serveixen per premiar els banquers i empresaris culpables de la crisi, mentre cada dia els treballadors i treballadores d’aquest país no poden arribar a final de mes (a Catalunya 1.425.000 persones cobren menys de 1.000€ al mes), pateixen acomiadaments, expedients de regulació o deslocalitzacions injustificades, o veuen com els fan fora de casa seva per no poder pagar la hipoteca o el lloguer, fets que situen el 19% de la població catalana en risc d’exclusió social.
Després d’anys d’especulació i enriquiment d’uns quants, la crisi l’estan pagant els de sempre: la gent treballadora, mentre que la dreta del PP i CiU culpabilitzen els nouvinguts de la situació.
Gent treballadora que veu com, alhora, es retallen els seus drets de ciutadania, i es castiga la democràcia utilitzant un servei públic, la justícia, amb intencions polítiques gens imparcials:
• El Tribunal Suprem processa el jutge Garzón (instructor del ‘cas Gürtel’ sobre corrupció de membres del PP) per la
investigació dels crims del franquisme.
• I el Tribunal Constitucional, que fa anys que s’hauria d’haver renovat, intenta imposar la seva interpretació
ideològica de l’Estatut per sobre de la decisió democràtica del poble català.
Què proposem EUiA?
1.- Salari i pensions mínims de 1000€ i un sistema just i públic de pensions.
2.- Treball estable, segur i saludable.
3.- Més diners per a la protecció a les persones aturades.
4.- Reforma fiscal justa, per que pagui més qui més te.
5.- Més diners per a serveis públics i polítiques socials.
6.- Avançar cap a una banca pública, ara convertir els avals lliurats als bancs en participació pública en accions.
7.- Suport al sector industrial i a les petites i mitjanes empreses.
8.- Crear un parc d’habitatges públics de lloguer social i augment de la cobertura al lloguer.
9.- Revisió del pacte d’estabilitat de la Unió Europea, superant el dèficit zero, que en aquests moments amenaça la cohesió social a molts països de la Unió.
10.- Igualtat d’oportunitats, drets i deures de ciutadania de totes les persones immigrades.
En definitiva, un nou model productiu, sostenible econòmica, social i mediambientalment, que aposti per una economia verda, que creï ocupació estable, de qualitat i amb més drets.
Per a continuar aprofundint a una manera diferent de fer política, més amoïnada pel benestar dels ciutadans, per un autèntic estat social, i un nou model productiu a Catalunya, cal donar continuïtat al Govern d’esquerres a Catalunya. Un Govern que ha augmentat un 100% la despesa social, des del 2003 al 2010, situant Catalunya en nivells europeus. Tot i la supressió de batxillerats, una decisió equivocada.
Per totes aquestes raons i més, perquè ens sobren les raons per a unir–nos la gent treballadora, cal seguir denunciant, mobilitzant i organitzant alternatives de manera conjunta l’esquerra política i les organitzacions sindicals. L’economia ha d’estar al servei de les persones.

El Parlament aprova una resolució sobre la constitucionalitat de l´Estatut i la renovació del Tribunal Constitucional

El ple ha aprovat avui amb els vots de tots els grups menys del PPC i el grup mixt (115 a favor i 16 en contra) una resolució en què defensa la plena constitucionalitat de l´estatut, exigeix que se´l respecti, demana que es renovin els membres del Tribunal Constitucional amb el mandat caducat i la vacant per defunció, i reclama que el tribunal es declari incompetent en les circumstàncies actuals per pronunciar-se sobre la norma institucional bàsica de Catalunya i que s´impulsi al Senat la reforma de la llei orgànica del tribunal per, entre altres qüestions, evitar la prolongació forçosa del mandat dels magistrats en casos de caducitat i bloqueig en el procés de renovació.

La resolució ha estat fruit d´una proposta que han presentat conjuntament CiU, el PSC-CpC i ICV-EUiA. ERC, tot i no signar el text, també l´ha votada favorablement. En el debat previ a la votació hi han intervingut Francesc Homs (CiU), Miquel Iceta (PSC-CpC), Anna Simó (ERC), Dolors Montserrat (PPC), Jaume Bosch (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt).

La reproduïm íntegrament:

L´Estatut d´autonomia de Catalunya, aprovat primer com a Projecte de llei pel Parlament català, negociat després per una delegació del Parlament amb les co¬missions constitucionals del Congrés dels Diputats i del Senat, aprovat per majoria absoluta per les Corts Generals i referendat pel poble de Catalunya, és una llei vigent des del 9 d´agost de 2006 i ha estat objecte de desplegament al llarg de més de tres anys, malgrat els recursos en contra presentats davant del Tribunal Constitucional.

El Parlament de Catalunya vol, un cop més, defensar la plena constitucionalitat de l´Estatut, tot reiterant l´exigència que sigui respectat i plenament desenvolupat per totes les institucions. És obligat assenyalar que l´Estatut d´autonomia de Catalunya ha assolit la màxima legitimitat popular possible precisament per haver estat refrendat per la ciutadania a la qual ha de servir. Totes les institucions de l´Estat han de tenir especialment present aquesta especial dimensió de l´Estatut d´autonomia de Catalunya.

Després de tres anys i mig de debat entre els membres del Tribunal Constitucional sobre els recursos presentats pel Partit Popular, el Defensor del Poble i cinc comunitats autònomes contra l´Estatut d´autonomia de Catalunya, sense possibilitat d´arribar a un acord per a dictar sentència, l´Alt Tribunal ha evidenciat la seva incapacitat pràctica per a abordar una decisió tan transcendent com aquesta.

A més, durant aquest temps, s´han produït diverses disfuncions importants en la composició del Tribunal Constitucional. Un dels seus magistrats va ésser recusat després d´una alteració en la interpretació feta pel mateix Tribunal fins aleshores dels supòsits que permeten apartar un dels seus membres del coneixement d´una causa. Es va produir una nova vacant, per defunció d´un dels seus membres, entre els quatre magistrats que són nomenats pel Congrés dels Diputats i, finalment, al desembre del 2007 va finir el mandat dels quatre magistrats designats pel Senat, sense que, a hores d´ara, el procediment iniciat per a la seva renovació per part de la Cambra Alta hagi prosperat, malgrat que els parlaments de les comunitats autònomes van exercir ja fa molt de temps el dret de proposar candidats.

Aquestes disfuncions afecten, doncs, la meitat dels membres que integren el Tribunal Constitucional. En aquesta situació, totes les institucions de l´Estat haurien de prendre les decisions que corresponguin per a superar aquesta anòmala situació i el mateix Tribunal Constitucional hauria de reflexionar sobre si està en condicions de treballar amb la normalitat i la serenor que la seva funció reclama, tot evitant el desgast i descrèdit de la institució.

Per aquests motius, els grups parlamentaris sotasignats presenten la següent proposta de resolució:

1. El Parlament de Catalunya reitera la seva convicció que l’Estatut d’autonomia de Catalunya ha assolit la màxima legitimació possible precisament perquè ha estat referendat per la ciutadania a la qual ha de servir, i insta totes les institucions de l’Estat a respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i desplegar en el que els correspongui les seves previsions. I també manifesta, un cop més, la convicció sobre la seva plena constitucionalitat.

2. El Parlament de Catalunya s’adreça als presidents del Congrés dels Diputats i del Senat per tal que traslladin als grups parlamentaris d’ambdues cambres la urgent i inexcusable necessitat de procedir, respectivament, a la designació del magistrat que li correspon fer al Congrés dels Diputats després de la vacant produïda per la defunció d’un dels membres del Tribunal Constitucional elegit per aquesta cambra legislativa, i a desbloquejar el procediment de designació dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional, de conformitat amb l’article 159.1 de la Constitució espanyola i 17.1 de la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional, que es troba pendent des de fa més de dos anys en el Senat.

3. El Parlament de Catalunya constata que després de cinc intents fallits de dictar sentència, el Tribunal Constitucional no està en condicions d’exercir les tasques que constitucionalment té assignades. En aquest sentit, el Parlament promourà totes les accions al seu abast, a fi d’aconseguir que el Tribunal Constitucional es declari incompetent.

4. El Parlament de Catalunya, sens perjudici d’altres iniciatives en el mateix sentit que es puguin produir en altres cambres, demana als grups parlamentaris catalans al Senat que impulsin en un termini màxim de trenta dies una proposta de reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional que, entre altres qüestions, impedeixi la prolongació forçosa del mandat dels magistrats que integren el Tribunal Constitucional en els casos de bloqueig dels corresponents processos de renovació dels seus membres.